 |
| cagamma |
dimecres, 22 de desembre del 2010
Pessebre
divendres, 17 de desembre del 2010
GÜEBS INTERESSANTS
Estem aqui amb la Patrícia i el Jose Antonio avorrint-nos (això si està mal escrit és culpa de la Patty) a urgències ;-) i hem estat fent un parell de recerques a través de les xarxes per acabar pescant un parell de webs força interessants.
Feu-los un cop d'ull a veure què us semblen.
http://www.osteosyntese.dk/ aquesta pàgina és un recull de tècniques quirúrgiques de diferents cases comercials i a més hi ha un Atlas de Ilizarov del posicionament dels pins als diferents ossos de l'anatomia.
http://www.orthobullets.com/ aquesta altra és un compendi de trauma i ortopèdia, amb entrades per cada localització, Trauma, Bàsiques, abordatges, anatomia, Turmell, Mà, Columna, pediàtrica... Trobareu al final de cada lliçó un parell de preguntes per autoavaluació amb la resposta explicada.
Navegueu i disfruteu!!!
JAG, Al B, Pa Ty
Feu-los un cop d'ull a veure què us semblen.
http://www.osteosyntese.dk/ aquesta pàgina és un recull de tècniques quirúrgiques de diferents cases comercials i a més hi ha un Atlas de Ilizarov del posicionament dels pins als diferents ossos de l'anatomia.
http://www.orthobullets.com/ aquesta altra és un compendi de trauma i ortopèdia, amb entrades per cada localització, Trauma, Bàsiques, abordatges, anatomia, Turmell, Mà, Columna, pediàtrica... Trobareu al final de cada lliçó un parell de preguntes per autoavaluació amb la resposta explicada.
Navegueu i disfruteu!!!
JAG, Al B, Pa Ty
dijous, 16 de desembre del 2010
dilluns, 6 de desembre del 2010
Ortopèdia infantil
Hola a tots!
El Dr.Garcia Fontecha té una pàgina amb un resum de les principals patologies que es veuen a una consulta de COT pediàtrica.
www.traumatologiainfantil.com
A més a més el Dr.Soldado s'ha ofert a donar-nos una sessió sobre "el codo infantil y su ---- madre" també conegut com les fractures supracondílies d'húmer dels nens.
El proper dia que vingui a l'hospital deixaré a l'escritori de la sala de sessions un llibre d'ortopèdia infantil en pdf per si algun fan dels nens (va per tu Patty) vol donar-hi un cop d'ull.
Apa ja us he donat feina!!!
Fins aviat
Anna
PD: he rebut informació sobre 2 cursos interessants que es faran els primers mesos de l'any que ve, un és de lesions de la mà en l'àmbit laboral a Santander i l'altre un AO de pelvis a Girona, intentaré informar-me sobre els 2 i ja us diré coses. Aprofito per recordar a tots els residents que per tal que no hi hagi caos amb els cursos, seria bo que avisessiu dels que surten i dels que us voleu apuntar, ja que els últims mesos això de coordinar els cursos entre tots i parlar-ne conjuntament s'ha passat una mica pel forro.
El Dr.Garcia Fontecha té una pàgina amb un resum de les principals patologies que es veuen a una consulta de COT pediàtrica.
www.traumatologiainfantil.com
A més a més el Dr.Soldado s'ha ofert a donar-nos una sessió sobre "el codo infantil y su ---- madre" també conegut com les fractures supracondílies d'húmer dels nens.
El proper dia que vingui a l'hospital deixaré a l'escritori de la sala de sessions un llibre d'ortopèdia infantil en pdf per si algun fan dels nens (va per tu Patty) vol donar-hi un cop d'ull.
Apa ja us he donat feina!!!
Fins aviat
Anna
PD: he rebut informació sobre 2 cursos interessants que es faran els primers mesos de l'any que ve, un és de lesions de la mà en l'àmbit laboral a Santander i l'altre un AO de pelvis a Girona, intentaré informar-me sobre els 2 i ja us diré coses. Aprofito per recordar a tots els residents que per tal que no hi hagi caos amb els cursos, seria bo que avisessiu dels que surten i dels que us voleu apuntar, ja que els últims mesos això de coordinar els cursos entre tots i parlar-ne conjuntament s'ha passat una mica pel forro.
dimarts, 9 de novembre del 2010
Pagina de la trauma.org.
En aquest link hi trobareu les unitats de trauma que accepten fellows o les condicions.
Es dels USA i Australia .
http://www.trauma.org/index.php/resources/fellowships/C65/
Es dels USA i Australia .
http://www.trauma.org/index.php/resources/fellowships/C65/
dimarts, 5 d’octubre del 2010
Portal de presentacions en la red
Hey he estat en un curs de net 2.0 a BCN. He trobat un portal per guardar les presentacions que caldra provar. Crec que es mes ligth que el de Google per posar-hi els nostres ppt.
http://www.slideshare.net/
http://www.slideshare.net/
dijous, 30 de setembre del 2010
OTRO POQUITO DE RAQUIS... FRACTURAS DE ODONTOIDES TIPO II..
Hola a todos.
En el European Spine Journal del mes de septiembre hay un artículo que trata del manejo de las fracturas de odontoides tipo II en ancianos.
Últimamente hemos visto unas cuantas, no???
Pues si teneis un ratito y os apetece leer una revisión sobre el tema ahí os dejo la referencia bibliográfica.
Si lo quereis leer pedidmelo que lo tengo en PDF.
D. Pal • P. Sell • M. Grevitt. "Type II odontoid fractures in the elderly: an evidence-based narrative review of management" Eur Spine J. 2010 Sep.
Que disfruteis mucho!!!
En el European Spine Journal del mes de septiembre hay un artículo que trata del manejo de las fracturas de odontoides tipo II en ancianos.
Últimamente hemos visto unas cuantas, no???
Pues si teneis un ratito y os apetece leer una revisión sobre el tema ahí os dejo la referencia bibliográfica.
Si lo quereis leer pedidmelo que lo tengo en PDF.
D. Pal • P. Sell • M. Grevitt. "Type II odontoid fractures in the elderly: an evidence-based narrative review of management" Eur Spine J. 2010 Sep.
Que disfruteis mucho!!!
divendres, 10 de setembre del 2010
Video "científic"
Hola a tots,
Després de tantes converses serioses els últims dies, us deixo l'enllaç d'un video interessant.
Bon cap de setmana a tots.
PT.
Després de tantes converses serioses els últims dies, us deixo l'enllaç d'un video interessant.
Bon cap de setmana a tots.
PT.
dimecres, 8 de setembre del 2010
Recerca per a Cirurgians
Mireu-vos el contingut en aquest link.Es molt interessant. No es freqüent un tema tan específic.
Clinical research for Surgeons. M Bhandari, A Joensson
Ed Thieme.(2009) Stuttgart
Clinical research for Surgeons. M Bhandari, A Joensson
Ed Thieme.(2009) Stuttgart
dimecres, 1 de setembre del 2010
Actualitzacio del blog
Bon dia
Hem actualitzat el blog. El format es nou i permet mes protagonisme als escrits.Hem perdut disortadament el calendari per la meva "destresa" informatica.Intenteu de utilitzar-lo per tal de veure si us es còmode i envieume les crìtiques i lo que creieu que cal posar-hi per que sigui mes complert i útil.
att:
J Huguet
Hem actualitzat el blog. El format es nou i permet mes protagonisme als escrits.Hem perdut disortadament el calendari per la meva "destresa" informatica.Intenteu de utilitzar-lo per tal de veure si us es còmode i envieume les crìtiques i lo que creieu que cal posar-hi per que sigui mes complert i útil.
att:
J Huguet
dimecres, 25 d’agost del 2010
Fracturas de Pelvis. Curso de Edimburgo
Pues estaba yo mirando la programacion del TQ3 de mañana cuando he visto que tengo un pedazo de pelvis para intervenir que habia llegado mientras estaba en el curso de Edimburgo (recomendable para R4 y aquellos que quieran practicar ingles).
Me he estado repasando el caso y queria comentar algo de los que nos presentaron allí sobre Damage Control.
En un paciente con fracturas multiples, inestable o potencialmente inestable, lo primero es el ABC. En caso de una fractura de pelvis nosotros debieramos contribuir en la C de circulation cerrando el anillo pelvico como primera medida. En este hospital son muy aficcionados a la arteriografia pero en la mayoria de sitios se recomienda inicialmente cerrar el espacio que deja abierto la pelvis para minimizar las posibilidades de sangrado.
Lo que en el curso de Edimburgo nos añadieron es que si bien esto es posible hacerlo inicialmente con el cinturon pelvico, la sabana con tensoplast que les colocamos, no se recomienda el uso de éste más allá de las 48h ya que si esta con la tension adecuada le podia dejar lesiones cutaneas que nos dificultaran proximas intervenciones (normalmente a los 5-7 dias).
Es cierto que la colocacion de un fijador externo de pelvis es una tecnica muy demandante y parece que dificulte el manejo del paciente en UCI, aunque el paciente gane en estabilidad.
Pese a las dificultades que supone es una tecnica que deberiamos ser capaces de aplicar en casos seleccionados.
Damage control orthopaedics for a pelvic ring injury with exsanguinating hemorrhage involves rapid clinical decision-making and multiple teams for resuscitation and minimally invasive pelvic stabilization (e.g., with a pelvic binder, external fixator, pelvic c-clamp, or pelvic stabilizer). Patients who do not respond to these measures should be considered for angiography and embolization if they are likely to survive the trip to the angiography suite; otherwise, they should be considered for pelvic packing once any underlying coagulopathy has been corrected.
Damage Control Orthopaedics. Evolving Concepts in the Treatment of Patients Who Have Sustained Orthopaedic Trauma Craig S. Roberts, MD1, Hans-Christoph Pape, MD2, Alan L. Jones, MD3, Arthur L. Malkani, MD1, Jorge L. Rodriguez, MD1 and Peter V. Giannoudis, MD4
Ruben
Me he estado repasando el caso y queria comentar algo de los que nos presentaron allí sobre Damage Control.
En un paciente con fracturas multiples, inestable o potencialmente inestable, lo primero es el ABC. En caso de una fractura de pelvis nosotros debieramos contribuir en la C de circulation cerrando el anillo pelvico como primera medida. En este hospital son muy aficcionados a la arteriografia pero en la mayoria de sitios se recomienda inicialmente cerrar el espacio que deja abierto la pelvis para minimizar las posibilidades de sangrado.
Lo que en el curso de Edimburgo nos añadieron es que si bien esto es posible hacerlo inicialmente con el cinturon pelvico, la sabana con tensoplast que les colocamos, no se recomienda el uso de éste más allá de las 48h ya que si esta con la tension adecuada le podia dejar lesiones cutaneas que nos dificultaran proximas intervenciones (normalmente a los 5-7 dias).
Es cierto que la colocacion de un fijador externo de pelvis es una tecnica muy demandante y parece que dificulte el manejo del paciente en UCI, aunque el paciente gane en estabilidad.
Pese a las dificultades que supone es una tecnica que deberiamos ser capaces de aplicar en casos seleccionados.
Damage control orthopaedics for a pelvic ring injury with exsanguinating hemorrhage involves rapid clinical decision-making and multiple teams for resuscitation and minimally invasive pelvic stabilization (e.g., with a pelvic binder, external fixator, pelvic c-clamp, or pelvic stabilizer). Patients who do not respond to these measures should be considered for angiography and embolization if they are likely to survive the trip to the angiography suite; otherwise, they should be considered for pelvic packing once any underlying coagulopathy has been corrected.
Damage Control Orthopaedics. Evolving Concepts in the Treatment of Patients Who Have Sustained Orthopaedic Trauma Craig S. Roberts, MD1, Hans-Christoph Pape, MD2, Alan L. Jones, MD3, Arthur L. Malkani, MD1, Jorge L. Rodriguez, MD1 and Peter V. Giannoudis, MD4
Ruben
dimarts, 17 d’agost del 2010
divendres, 6 d’agost del 2010
UN POQUITO DE RAQUIS...
Hola.
Sé que, incomprensiblemente, el raquis no es muy popular en el servicio... Burrrusss!!!
Bueno, pues yo os dejo una referencia de un articulillo que creo que os puede gustar porque es muy fácil de leer y trata de un tema que vemos cotidianamente: la discusión con el radiólogo y/o anestesista y/o uciólogo por la exploración radiológica del raquis cervical. Aunque os advierto que nos van a seguir haciendo el mismo caso que hasta ahora... o no...
"Clearing the cervical spine in critically injured patients: a comprehensive C-spine protocol to avoid unnecessary delays in diagnosis" Eur Spine J (2006) 15: 1801–1810.
La biblioteca del hospital no dispone de acceso a la European Spine Journal, yo sí. Así que si queréis el artículo me lo podeis pedir y os lo enviaré por correo electrónico.
Muchas gracias.
anita.
P.D.: VIVA EL ESQUELETO AXIAL!!!
Sé que, incomprensiblemente, el raquis no es muy popular en el servicio... Burrrusss!!!
Bueno, pues yo os dejo una referencia de un articulillo que creo que os puede gustar porque es muy fácil de leer y trata de un tema que vemos cotidianamente: la discusión con el radiólogo y/o anestesista y/o uciólogo por la exploración radiológica del raquis cervical. Aunque os advierto que nos van a seguir haciendo el mismo caso que hasta ahora... o no...
"Clearing the cervical spine in critically injured patients: a comprehensive C-spine protocol to avoid unnecessary delays in diagnosis" Eur Spine J (2006) 15: 1801–1810.
La biblioteca del hospital no dispone de acceso a la European Spine Journal, yo sí. Así que si queréis el artículo me lo podeis pedir y os lo enviaré por correo electrónico.
Muchas gracias.
anita.
P.D.: VIVA EL ESQUELETO AXIAL!!!
dijous, 5 d’agost del 2010
Fractures de la estiloides cubital...?
Aqui teniu la referència dels dos últims articles publicats sobre aquestes lesions. Tots dos són al JBJS Americà. Ho penjo en referència als comentaris que, per desgràcia i com de costum, heu hagut de sentir a la sessió d'avui al matí.
J. Sebastiaan Souer, David Ring, Stefan Matschke, Laurent Audige, Marta Marent-Huber, Jesse B. Jupiter and the AOCID Prospective ORIF Distal Radius Study Group. Effect of an Unrepaired Fracture of the Ulnar Styloid Base on Outcome After Plate-and-Screw Fixation of a Distal Radial Fracture. J Bone Joint Surg Am. 2009;91:830-838.
Jae Kwang Kim, Young-Do Koh and Nam-Hoon Do. Should an Ulnar Styloid Fracture Be Fixed Following Volar Plate Fixation of a Distal Radial Fracture? J Bone Joint Surg Am. 2010;92:1-6.
Els tireu un cop d'ull i el proper dia que algú comenti quelcom sobre el tema podreu respondre vosaltres.
J. Sebastiaan Souer, David Ring, Stefan Matschke, Laurent Audige, Marta Marent-Huber, Jesse B. Jupiter and the AOCID Prospective ORIF Distal Radius Study Group. Effect of an Unrepaired Fracture of the Ulnar Styloid Base on Outcome After Plate-and-Screw Fixation of a Distal Radial Fracture. J Bone Joint Surg Am. 2009;91:830-838.
Jae Kwang Kim, Young-Do Koh and Nam-Hoon Do. Should an Ulnar Styloid Fracture Be Fixed Following Volar Plate Fixation of a Distal Radial Fracture? J Bone Joint Surg Am. 2010;92:1-6.
Els tireu un cop d'ull i el proper dia que algú comenti quelcom sobre el tema podreu respondre vosaltres.
Article del JBJS
Fer l'esforç de ser sistemàtics i rigurosos en el proces de diagnòstic us ajudara a aprendre mes i beneficiara als vostres pacients. Segurament heu sentit alguna vegada aquesta sentència "No podem operar radiografies" donçs be ara ja surt al jbjs :
The Art of the Knee Examination: Where Has It Gone? K. Donald Shelbourne
The Journal of Bone and Joint Surgery (American). 2010;92:e9.
...com que hem fet grans avenços tecnològics (examens de alta tecnologia), la nostra capacitat per al pensament i la raó s'està utilitzant cada vegada menys. Els resultats d'aquesta enquesta indiquen que molts transtorns del genoll estan sent tractats amb cirurgia sobre la base de les troballes en les radiografies i ressonàncies magnètiques sense que es realitzi un examen minuciós dels dos genolls . Setze pacients que havien estat vistos pels cirurgians ortopèdics informen que el cirurgià havia solicitat una imatge de ressonància magnètica, però no havia realitzat un examen del genoll lesionat. Diversos estudis han demostrat que és molt comú trobar senyals anormals de ruptura de menisc en la ressonància magnètica en exploracions de persones que són asimptomàtiques, i aquestes anormalitats es fan més comuns en la vellesa. La tecnologia, que hauria de ser una eina d'assistència que ens ajudes a confirmar una orientacio diagnòstica, s'ha convertit en una crossa en la nostra professió en lloc d'una eina. En la meva opinió, una imatge de ressonància magnètica no s'ha de fer a menys que un examen detallat de els dos genolls s'hagi fet, i el metge tingui un diagnòstic de presumpció. La exploració és necessària per confirmar la orientacio diagnòstica i / o per guiar el tractament. Sarmiento ha estat eloqüent al discutir com la tecnologia ha estat un factor important en la disminució del respecte de l'ortopèdia quan va dir: "És fals afirmar que la cirurgia innecessària i abús dels exàmens d'alt cost no essencials no estan molt estesos i cada vegada més freqüents."
The Art of the Knee Examination: Where Has It Gone? K. Donald Shelbourne
The Journal of Bone and Joint Surgery (American). 2010;92:e9.
...com que hem fet grans avenços tecnològics (examens de alta tecnologia), la nostra capacitat per al pensament i la raó s'està utilitzant cada vegada menys. Els resultats d'aquesta enquesta indiquen que molts transtorns del genoll estan sent tractats amb cirurgia sobre la base de les troballes en les radiografies i ressonàncies magnètiques sense que es realitzi un examen minuciós dels dos genolls . Setze pacients que havien estat vistos pels cirurgians ortopèdics informen que el cirurgià havia solicitat una imatge de ressonància magnètica, però no havia realitzat un examen del genoll lesionat. Diversos estudis han demostrat que és molt comú trobar senyals anormals de ruptura de menisc en la ressonància magnètica en exploracions de persones que són asimptomàtiques, i aquestes anormalitats es fan més comuns en la vellesa. La tecnologia, que hauria de ser una eina d'assistència que ens ajudes a confirmar una orientacio diagnòstica, s'ha convertit en una crossa en la nostra professió en lloc d'una eina. En la meva opinió, una imatge de ressonància magnètica no s'ha de fer a menys que un examen detallat de els dos genolls s'hagi fet, i el metge tingui un diagnòstic de presumpció. La exploració és necessària per confirmar la orientacio diagnòstica i / o per guiar el tractament. Sarmiento ha estat eloqüent al discutir com la tecnologia ha estat un factor important en la disminució del respecte de l'ortopèdia quan va dir: "És fals afirmar que la cirurgia innecessària i abús dels exàmens d'alt cost no essencials no estan molt estesos i cada vegada més freqüents."
Sospito que el problema que treu a la llum aquest estudi és també present en altres articulacions del cos. Es necessita un nou èmfasi en l'educació dels metges (de tot tipus) sobre com correcte i acuradaments'ha de examinar un genoll (i altres articulacions) . No hi ha res millor per l'estudi dels pacients com escoltar que ens explica del el seu problema i realitzar un examen físic exhaustiu.
Els resultats d'un examen físic ha de prevaler sobre les conclusions d'un estudi de ressonància magnètica o un altre examen de diagnòstic quan es descobreixin discrepàncies. El judici clínic ha de ser primordial....
dilluns, 2 d’agost del 2010
Biblioteca
Bona tarda,
Avui hem començat el trasllat de la biblioteca del Servei de COT, que s'ubicarà a partir d'ara la sala de sessions de la 5a planta, a l'abast de tots. Hem d'esperar que fixin bé la prestatgeria per reubicar els llibres. Avui els he posat en caixes degudament identificades per temes per facilitar-nos la col.locació. Compto amb vosaltres per a aquesta feina, i us prego màxima cura en la utilització dels llibres. Moltes gràcies,
Pere Torner.
Avui hem començat el trasllat de la biblioteca del Servei de COT, que s'ubicarà a partir d'ara la sala de sessions de la 5a planta, a l'abast de tots. Hem d'esperar que fixin bé la prestatgeria per reubicar els llibres. Avui els he posat en caixes degudament identificades per temes per facilitar-nos la col.locació. Compto amb vosaltres per a aquesta feina, i us prego màxima cura en la utilització dels llibres. Moltes gràcies,
Pere Torner.
dilluns, 26 de juliol del 2010
diumenge, 25 de juliol del 2010
Dit en Martell
Són les lesions traumàtiques del tendó extensor a nivell de la falange distal dels dits. Freqüents en esportistes (impacte directe dit-pilota) i treballadors manuals (mestresses de casa fent el llit). No tractar aquestes lesions pot comportar una deformació permanent del dit així com una limitació del balanç articular del mateix.
Història
1880 Segond descriu l’arrancament ossi del tendó
1887 Schoening descriu la ruptura subcutània del tendó i la deformitat associada
El mecanisme lesional sol ser una flexió forçada de la interfalàngica distal en un dit que està fent extensió activa (en el cas de la lesió tendinosa pura) o l’impacte axial (lesió amb component ossi).
Diagnòstic
- Clínic: traumatisme + flexió falange distal + impossibilitat d’extensió activa
- RX (obligatòria): confirma/descarta lesió òssia associada
Història1880 Segond descriu l’arrancament ossi del tendó
1887 Schoening descriu la ruptura subcutània del tendó i la deformitat associada
El mecanisme lesional sol ser una flexió forçada de la interfalàngica distal en un dit que està fent extensió activa (en el cas de la lesió tendinosa pura) o l’impacte axial (lesió amb component ossi).
Diagnòstic- Clínic: traumatisme + flexió falange distal + impossibilitat d’extensió activa
- RX (obligatòria): confirma/descarta lesió òssia associada
•Dit en martell Tendinós (Tendinous Mallet)
1.Lesió Incompleta
2.Lesió Completa per ruptura a nivell de la inserció
3.Lesió Completa amb arrencament d’una espurna òssia
•Dit en martell ossi (Bony Mallet)
1.Fractura sense subluxació
2.Fractura amb subluxació
3.Epifisiòlisi
A.Fragment <> de 2/3 de la superfície articular
Diagnòstic diferencial
1.- Deformitat de Kirner: anomalia congènita del cartílag de creixement de la F3.
2.- Ruptura espontània extensor llarg del polzea nivell proximal.
3.- Exòstosis al cap de la F2 descrita per un grup de japonesos.
Si no es tracten, aquestes lesions evolucionen cap a una deformitat en coll de cigne.
Tractament
a) Conservador amb fèrula de Stack (c) o Abouna (d) durant 6-8 setmanes i 2 setmanes més només de nit.
b) Si hi ha subluxació o arrancament ossi cal repetir RX amb la fèrula, i si tot i així persisteix la falta de reducció s’ha d’optar pel tractament quirúrgic.
c) Tècnica percutània de Ishiguro
d) Tècniques a cel obert
e) Si es diagnostica de forma tardana es pot intentar el tractament conservador fins als 6 mesos post-traumatisme.
Conclusions
- El dit de martell és una lesió benigne sempre que es tracti adequadament.
- El diagnòstic és clínic i s’ha de complementar amb RX per detectar lesions òssies.
- S’han de valorar les opcions terapèutiques adequades al tipus de lesió i del pacient.
1.Lesió Incompleta
2.Lesió Completa per ruptura a nivell de la inserció
3.Lesió Completa amb arrencament d’una espurna òssia
•Dit en martell ossi (Bony Mallet)
1.Fractura sense subluxació
2.Fractura amb subluxació
3.Epifisiòlisi
A.Fragment <> de 2/3 de la superfície articular
Diagnòstic diferencial
1.- Deformitat de Kirner: anomalia congènita del cartílag de creixement de la F3.
2.- Ruptura espontània extensor llarg del polzea nivell proximal.
3.- Exòstosis al cap de la F2 descrita per un grup de japonesos.
Si no es tracten, aquestes lesions evolucionen cap a una deformitat en coll de cigne.
Tractament
a) Conservador amb fèrula de Stack (c) o Abouna (d) durant 6-8 setmanes i 2 setmanes més només de nit.
b) Si hi ha subluxació o arrancament ossi cal repetir RX amb la fèrula, i si tot i així persisteix la falta de reducció s’ha d’optar pel tractament quirúrgic.
c) Tècnica percutània de Ishiguro
d) Tècniques a cel obert
e) Si es diagnostica de forma tardana es pot intentar el tractament conservador fins als 6 mesos post-traumatisme.
Conclusions
- El dit de martell és una lesió benigne sempre que es tracti adequadament.
- El diagnòstic és clínic i s’ha de complementar amb RX per detectar lesions òssies.
- S’han de valorar les opcions terapèutiques adequades al tipus de lesió i del pacient.
dijous, 22 de juliol del 2010
Fractures diafisaries dels nens
Al JBJS de juliol hi ha un resum de recomanacions de part de la AAOS sobre el tractament de les fractures diafisaries del femur en els nens que son INTERESANTS.
Resum de les recomanacions
El següent és un resum de les recomanacions contingudes en la guia de pràctica clínica AAOS ', el tractament de fractures diafisàries del fèmur Pediàtrica (PDFF). Aquest resum no conté fonaments que expliquen com i per què aquestes recomanacions es van desenvolupar ni conté les proves que recolzen aquestes recomanacions. Tots els lectors d'aquest resum es recomana encaridament a consultar la guia i l'informe de proves d'aquesta informació. Estem segurs que els que lligen la guia i l'informe de proves també veurà que les recomanacions van ser desenvolupades utilitzant processos sistemàtics basats en proves destinades a combatre els prejudicis, augmentar la transparència i promoure la reproductibilitat. Aquest resum de les recomanacions no està destinada a estar sol.
1. Es recomana que els nens menors de trenta-sis mesos amb una fractura de fèmur diafisàries ser avaluats per abús de menors.
Nivell d'evidència: II
Grau de recomanació: A
2. El tractament amb un arnès de Pavlik o un guix en espiga són les opcions per als nens de sis mesos d'edat amb una fractura de fèmur diafisàries.
Nivell d'evidència: IV
Grau de recomanació: C
3. Suggerim càsting espiga primerenca o de tracció amb espica retard càsting per a nens de sis mesos a cinc anys amb una fractura de fèmur diafisàries amb menys de 2 cm de escurçament.
Nivell d'evidència: II
Grau de recomanació: B
4. No podem recomanar a favor o en contra de distribuir espiga primerenca per a nens de sis mesos a cinc anys amb una fractura de fèmur diafisàries amb més de 2 cm de escurçament.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
5. No podem fer recomanacions a favor o en contra de pes del pacient com un criteri per a l'ús de la fosa espica en nens de sis mesos a cinc anys amb una fractura de fèmur diafisàries.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
6. Quan s'usa el guix tipus espica en nens de sis mesos a cinc anys d'edat, alterant el pla de tractament és una opció si la fractura s'escurça més de 2 cm.
Nivell d'evidència: V
Grau de recomanació: C
7. No podem recomanar a favor o en contra de l'ús de qualsevol grau específic de angulació o rotació com a criteri per modificar el pla de tractament quan s'usa el guix tipus espica en nens de sis mesos a cinc anys d'edat.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
8. És una opció per als metges l'ús intramedul flexible clavat per tractar nens entre els cinc i onze anys amb diagnòstic de fractures diafisàries del fèmur.
Nivell d'evidència: III
Grau de recomanació: C
9. clavat rígid entrada trocantérea, platejant submuscular, i enclavat intramedul flexible són les opcions de tractament per a nens d'onze anys a la maduresa esquelètica amb diagnòstic de fractures diafisàries del fèmur, però piriforme o piramidal clavat prop de l'entrada rígides no són opcions de tractament.
Nivell d'evidència: IV
Grau de recomanació: C
10. No podem fer recomanacions a favor o en contra d'extracció dels implants quirúrgics de pacients asimptomàtics després del tractament de fractures diafisàries del fèmur.
Nivell d'evidència: IV
Grau de Recomanació: No concloent
11. No podem fer recomanacions a favor o en contra de pacients ambulatoris de teràpia física per millorar la funció després del tractament de les fractures del fèmur diafisàries pediàtrica.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
12. La gestió regional del dolor és una opció per a la comoditat del pacient perioperatori.
Nivell d'evidència: IV
Grau de recomanació: C
13. No podem recomanar a favor o en contra de l'ús de la clau davant la no sortida al mar per a la fixació de les plaques del fèmur pediàtrica fractures.
Nivell d'evidència: IV
Grau de Recomanació: No concloent
14. Impermeable emesos camises per espica dóna són una opció per al seu ús en nens amb diagnòstic de fractures del fèmur diafisàries pediàtrica.
Nivell d'evidència: III
Grau de recomanació: C
Resum de les recomanacions
El següent és un resum de les recomanacions contingudes en la guia de pràctica clínica AAOS ', el tractament de fractures diafisàries del fèmur Pediàtrica (PDFF). Aquest resum no conté fonaments que expliquen com i per què aquestes recomanacions es van desenvolupar ni conté les proves que recolzen aquestes recomanacions. Tots els lectors d'aquest resum es recomana encaridament a consultar la guia i l'informe de proves d'aquesta informació. Estem segurs que els que lligen la guia i l'informe de proves també veurà que les recomanacions van ser desenvolupades utilitzant processos sistemàtics basats en proves destinades a combatre els prejudicis, augmentar la transparència i promoure la reproductibilitat. Aquest resum de les recomanacions no està destinada a estar sol.
1. Es recomana que els nens menors de trenta-sis mesos amb una fractura de fèmur diafisàries ser avaluats per abús de menors.
Nivell d'evidència: II
Grau de recomanació: A
2. El tractament amb un arnès de Pavlik o un guix en espiga són les opcions per als nens de sis mesos d'edat amb una fractura de fèmur diafisàries.
Nivell d'evidència: IV
Grau de recomanació: C
3. Suggerim càsting espiga primerenca o de tracció amb espica retard càsting per a nens de sis mesos a cinc anys amb una fractura de fèmur diafisàries amb menys de 2 cm de escurçament.
Nivell d'evidència: II
Grau de recomanació: B
4. No podem recomanar a favor o en contra de distribuir espiga primerenca per a nens de sis mesos a cinc anys amb una fractura de fèmur diafisàries amb més de 2 cm de escurçament.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
5. No podem fer recomanacions a favor o en contra de pes del pacient com un criteri per a l'ús de la fosa espica en nens de sis mesos a cinc anys amb una fractura de fèmur diafisàries.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
6. Quan s'usa el guix tipus espica en nens de sis mesos a cinc anys d'edat, alterant el pla de tractament és una opció si la fractura s'escurça més de 2 cm.
Nivell d'evidència: V
Grau de recomanació: C
7. No podem recomanar a favor o en contra de l'ús de qualsevol grau específic de angulació o rotació com a criteri per modificar el pla de tractament quan s'usa el guix tipus espica en nens de sis mesos a cinc anys d'edat.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
8. És una opció per als metges l'ús intramedul flexible clavat per tractar nens entre els cinc i onze anys amb diagnòstic de fractures diafisàries del fèmur.
Nivell d'evidència: III
Grau de recomanació: C
9. clavat rígid entrada trocantérea, platejant submuscular, i enclavat intramedul flexible són les opcions de tractament per a nens d'onze anys a la maduresa esquelètica amb diagnòstic de fractures diafisàries del fèmur, però piriforme o piramidal clavat prop de l'entrada rígides no són opcions de tractament.
Nivell d'evidència: IV
Grau de recomanació: C
10. No podem fer recomanacions a favor o en contra d'extracció dels implants quirúrgics de pacients asimptomàtics després del tractament de fractures diafisàries del fèmur.
Nivell d'evidència: IV
Grau de Recomanació: No concloent
11. No podem fer recomanacions a favor o en contra de pacients ambulatoris de teràpia física per millorar la funció després del tractament de les fractures del fèmur diafisàries pediàtrica.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
12. La gestió regional del dolor és una opció per a la comoditat del pacient perioperatori.
Nivell d'evidència: IV
Grau de recomanació: C
13. No podem recomanar a favor o en contra de l'ús de la clau davant la no sortida al mar per a la fixació de les plaques del fèmur pediàtrica fractures.
Nivell d'evidència: IV
Grau de Recomanació: No concloent
14. Impermeable emesos camises per espica dóna són una opció per al seu ús en nens amb diagnòstic de fractures del fèmur diafisàries pediàtrica.
Nivell d'evidència: III
Grau de recomanació: C
dimecres, 21 de juliol del 2010
CURSOS
Hola a tots,
us penjaré a continuació uns quants enllaços per apuntar-vos a cursos que crec que són interessants.
1.- La societat espanyola de cirurgia de l'espatlla convoca 2 places pel curs de la Complutense a Madrid els dies 21 i 22 d'octubre. Aquest curs s'assembla molt al que vaig assistir jo a principis d'any i consisteix en teoria i pràctica en cadàver. Molt recomanable per tots però seria interessant que hi anessin residents grans. Us podeu apuntar a l'enllaç següent http://www.sechc.net/news.jsp?DOCUMENTID=523 Paral·lelament intentaré contactar amb el Dr.Sañudo que és el catedràtic d'anatomia que dóna les classes per intentar aconseguir una plaça independentment de la beca.
2.- Cursos de ATLS (Advanced TraumaLife Support) com ja sabeu és un curs molt complet que instrueix en el tractament del pacient politraumatitzat i el poden fer anestesiòlegs, cirurgians generals, traumatòlegs... seria recomanable que tots el poguéssim fer, així que apunteu-vos ja (tarden uns 3 anys a donar-te plaça). http://cursos.aecirujanos.es/cgi-vel/AEC/ALTA-ATLS.PAG
3.- Postgrado en Anatomía Quirúrgica para Médicos Internos Residentes de Especialidades Quirúrgicas. Ampliar els nostres coneixements d'anatomia amb teoria i pràctica. El dirigeix el Dr.Llusà. També és interessant per TOTS http://www.il3.ub.edu/es/postgrado/postgrado-anatomia-quirurgica-medicos-internos-residentes-especialidades-quirurgicas.html
Em sembla que per avui ja teniu feina.
Anna
us penjaré a continuació uns quants enllaços per apuntar-vos a cursos que crec que són interessants.
1.- La societat espanyola de cirurgia de l'espatlla convoca 2 places pel curs de la Complutense a Madrid els dies 21 i 22 d'octubre. Aquest curs s'assembla molt al que vaig assistir jo a principis d'any i consisteix en teoria i pràctica en cadàver. Molt recomanable per tots però seria interessant que hi anessin residents grans. Us podeu apuntar a l'enllaç següent http://www.sechc.net/news.jsp?DOCUMENTID=523 Paral·lelament intentaré contactar amb el Dr.Sañudo que és el catedràtic d'anatomia que dóna les classes per intentar aconseguir una plaça independentment de la beca.
2.- Cursos de ATLS (Advanced TraumaLife Support) com ja sabeu és un curs molt complet que instrueix en el tractament del pacient politraumatitzat i el poden fer anestesiòlegs, cirurgians generals, traumatòlegs... seria recomanable que tots el poguéssim fer, així que apunteu-vos ja (tarden uns 3 anys a donar-te plaça). http://cursos.aecirujanos.es/cgi-vel/AEC/ALTA-ATLS.PAG
3.- Postgrado en Anatomía Quirúrgica para Médicos Internos Residentes de Especialidades Quirúrgicas. Ampliar els nostres coneixements d'anatomia amb teoria i pràctica. El dirigeix el Dr.Llusà. També és interessant per TOTS http://www.il3.ub.edu/es/postgrado/postgrado-anatomia-quirurgica-medicos-internos-residentes-especialidades-quirurgicas.html
Em sembla que per avui ja teniu feina.
Anna
dilluns, 19 de juliol del 2010
Hola a tots
Una cordial salutació a tots els residents de COT del Taulí. Avui m'he incorporat a aquest gran servei i he començat a conèixer la casa. Espero poder parlar amb tots vosaltres ben aviat. Compteu amb mi per a qualsevol cosa que necessiteu.
Afectuosament,
Pere Torner.
Afectuosament,
Pere Torner.
Mycobacterium Xenopi Flexor Tenosynovitis
Amb aquest títol s'ha publicat aquest més com a ressenya un article escrit pel nostre servei.
Pels qui hi tingueu interès, la referència completa és: J Hand Surg Eur Vol. 2010 Jul;35(6):516-7.
Els autors: R Sanchez, B Font i J Pi.
Aprofitar per donar-li la benvinguda al nou Cap de Servei.
divendres, 16 de juliol del 2010
www.eradius.com
Una pàgina de consulta que de ben segur no us deixarà indiferents. Accediu a Basic Knowledge i d'allà a Distal Radius Fractures: Interactive Video, by Amy Ladd and the ASSH . Hi trobareu tot el bàsic que s'ha de saber de les Fractures d'EDR i més. Hi ha alguns articles molt interessants i amb fotografies molt bones que s'han fet servir posteriorment al llibre: Fractures and Injuries of the Distal Radius and Carpus (Saunders-Elsevier 2009), una molt bona referència del que sabem avui (tot) sobre aquestes fractures. Capítols interessants sobre les complicacions i sobretot (perque últimament m'hi he trobat amb 2 pacients) sobre els problemes que pot provocar la protrussió dels cargols per dorsal
diumenge, 11 de juliol del 2010
E-Llibre ,vacances, altres
Bona tarda.
.-Us felicito per el treball que heu fet amb el llibre del resi. De especial manera al Dr Valls i Dr Fuentes. Des de aqui recordar-vos tambe que al Novembre la avaluacio es fara amb aquesta eina. Qui no hi tingui res introduit en el llibre la avaluacio no sera possible. Us agrairia que ho portesiu al dia i que des de setembre un cop al mes omplissiu el llibre.
.-Durant el mes de juliol que sere fora de vacances el Dr Berenguer estarà , com fins ara amb vosaltres. Recordeu que les sessions dels dimsrts seguiran a modo de FORO per discussio dels casos que vulgueu a mes de ordenar la vostre feina amb el tutor.
.- He parlat amb el Dr J Ramon sobre els dies que els R1 deixen la seva rotacio a urgencies per ajudar a la unitat de genoll. M'ha dit que es tracta de un problema de gent de vacances . Amb tot si hi han canvis similars per part de altres unitats HO HA DE SABER la tutoria . Un adjunt no pot ordenar cap canvi de rotacio dels residents ( i menys per telèfon) sense que ho sàpigen els tutors o el cap de servei en funcions.
.-Us felicito per el treball que heu fet amb el llibre del resi. De especial manera al Dr Valls i Dr Fuentes. Des de aqui recordar-vos tambe que al Novembre la avaluacio es fara amb aquesta eina. Qui no hi tingui res introduit en el llibre la avaluacio no sera possible. Us agrairia que ho portesiu al dia i que des de setembre un cop al mes omplissiu el llibre.
.-Durant el mes de juliol que sere fora de vacances el Dr Berenguer estarà , com fins ara amb vosaltres. Recordeu que les sessions dels dimsrts seguiran a modo de FORO per discussio dels casos que vulgueu a mes de ordenar la vostre feina amb el tutor.
.- He parlat amb el Dr J Ramon sobre els dies que els R1 deixen la seva rotacio a urgencies per ajudar a la unitat de genoll. M'ha dit que es tracta de un problema de gent de vacances . Amb tot si hi han canvis similars per part de altres unitats HO HA DE SABER la tutoria . Un adjunt no pot ordenar cap canvi de rotacio dels residents ( i menys per telèfon) sense que ho sàpigen els tutors o el cap de servei en funcions.
dimarts, 6 de juliol del 2010
Tubercaldo!!
Apreciados compañeros,
El motivo de la presente es comunicaros que tenemos a un tuberculoso entre nosotros. Cuando veais a un calvo con tetas es vuestro R1. Una de los efectos adversos de la Isoniazida es la ginecomastia. Tenéis que acceder a todo lo que os pida o os va a toser. No podemos permitirnos más bajas!
Sin más, atentamente, vuestras residentes mayores!!
Ras&Grau
El motivo de la presente es comunicaros que tenemos a un tuberculoso entre nosotros. Cuando veais a un calvo con tetas es vuestro R1. Una de los efectos adversos de la Isoniazida es la ginecomastia. Tenéis que acceder a todo lo que os pida o os va a toser. No podemos permitirnos más bajas!
Sin más, atentamente, vuestras residentes mayores!!
Ras&Grau
divendres, 2 de juliol del 2010
SIGN
Es tracta d'una iniciativa molt interessant que porta ja uns 3 anys funcionant a 2 dels continents més desfavorits. Aquesta gent es dedica a dissenyar implants que puguin posar-se sense l'ús d'escòpia (les reduccions per tant han de ser a focus obert) i a baix cost. És una ONG nord-americana a la que us podeu apuntar per si volen fer-vos servir per anar a fer de "profes" als llocs on han introduït el projecte: Myanmar, Cambodja, Tanzania, Kenya i alguns països més. Adjunto la direcció: www.sign-post.org/home.htm
Upon a follow-up visit to an Indonesian orthopaedic ward in the 1990s, Dr. Zirkle witnessed a patient lying in traction from a femur fracture. This man lay in traction for three years because his fracture had not healed. Although surgeons in this hospital had the knowledge and skill to treat the fracture, the patient could not afford the implant so surgery could not take place. It was in that moment he realized that teaching fracture care must be accompanied by an ongoing supply of implants appropriate for use in local conditions
dimarts, 1 de juny del 2010
dimarts, 25 de maig del 2010
RESILIENCIA
Para otros usos de este término, véase Resiliencia (desambiguación).
En psicología, el término resiliencia se refiere a la capacidad de los sujetos para sobreponerse a períodos de dolor emocional. Cuando un sujeto o grupo animal es capaz de hacerlo, se dice que tiene resiliencia adecuada, y puede sobreponerse a contratiempos o incluso resultar fortalecido por los mismos. El concepto de resiliencia se corresponde con el término entereza.
Esa capacidad de resistencia se prueba en situaciones de fuerte y prolongado estrés, como por ejemplo el debido a la pérdida inesperada de un ser querido, al maltrato o abuso psíquico o físico, al abandono afectivo, al fracaso , a las catástrofes naturales y a la pobreza extrema.
Ahi es nada colegas!
En psicología, el término resiliencia se refiere a la capacidad de los sujetos para sobreponerse a períodos de dolor emocional. Cuando un sujeto o grupo animal es capaz de hacerlo, se dice que tiene resiliencia adecuada, y puede sobreponerse a contratiempos o incluso resultar fortalecido por los mismos. El concepto de resiliencia se corresponde con el término entereza.
Esa capacidad de resistencia se prueba en situaciones de fuerte y prolongado estrés, como por ejemplo el debido a la pérdida inesperada de un ser querido, al maltrato o abuso psíquico o físico, al abandono afectivo, al fracaso , a las catástrofes naturales y a la pobreza extrema.
Ahi es nada colegas!
dissabte, 1 de maig del 2010
dimarts, 30 de març del 2010
CAP de RESIDENTS
Bona sort al Dr. Peñalver com adjunt de Trauma i benvinguda a la Dra. Morales com a nou cap de residents. Agraïm des de aqui la tasca del Dr. Peñalver en uns moments delicats del grup de residents i la tutoria. Desitjem que faci moltes coses en la seva vida com a Traumatòleg.
Salut
Salut
divendres, 19 de març del 2010
Adeu al Dr. Esteban
Digamelon?
Bona sort Pedro.
Stand by
Hola nois cambiarem de Direcció i , com sabeu, el responsable docent del servei es el seu cap , per aquest motiu molt possiblement quan vingui tindrem canvis en aquest tema. Mentre tant aixo no sigui efectiu es possible que necessitem mes que mai treballar junts per resoldre els temes importants relacionats amb la docència. He parlat amb la direcció executiva del Hospital per tal de fer efectiva la meva promesa de deixar la tutoria pero , m'ha fet prometre que aguantaria el tema fins la vinguda del nou cap. Per aixo crec que cal seguir treballant.
Salut a tots
dimarts, 16 de març del 2010
NOUS CALENDARIS DE SESSIONS
IMPORTANT:
1.- A PARTIR DEL MES D'ABRIL LES SESSIONS DEL DIMARTS AL MATI PASSARAN DE 7.30 A INICIAR-SE A LES 8.30 ( DESPRES DE LA SESSIO DE TRAUMA)
2.-A PARTIR , TAMBE, DEL 9 D'ABRIL S'INICIEN LES SESSIONS BIBLIOGRÀFIQUES CADA DUES SETMANES , ELS DIVENDRES A LA TARDA.
3.- PENDENT DE CONFIRMAR PELS RESPECTIUS SERVEIS, LA RESTA DE SESSIONS DELS DIVENDRES A LA TARDA.
1.- A PARTIR DEL MES D'ABRIL LES SESSIONS DEL DIMARTS AL MATI PASSARAN DE 7.30 A INICIAR-SE A LES 8.30 ( DESPRES DE LA SESSIO DE TRAUMA)
2.-A PARTIR , TAMBE, DEL 9 D'ABRIL S'INICIEN LES SESSIONS BIBLIOGRÀFIQUES CADA DUES SETMANES , ELS DIVENDRES A LA TARDA.
3.- PENDENT DE CONFIRMAR PELS RESPECTIUS SERVEIS, LA RESTA DE SESSIONS DELS DIVENDRES A LA TARDA.
divendres, 12 de març del 2010
E-llibre del resident
Hola a tots. El e-llibre el repassarem tots plegats en la sessió de servei del dia 1 d'abril vol dir que ha d'estar ple.
Es tracta de presentar-ho al Servei per veure la trajectòria de la vostre docència. Sera un "entrenament" de la sessió del Juny que farem conjuntament amb el servei de Cirurgia General.
dimarts, 2 de febrer del 2010
AAOS guia del Tunel Carpia
American Academy of Orthopaedic Surgeons Clinical Practice Guideline on The Treatment of Carpal Tunnel Syndrome
Michael Warren Keith, et al.
Summary of Recommendations
The following is a summary of the recommendations in the AAOS' clinical practice guideline, The Treatment of Carpal Tunnel Syndrome. This summary does not contain rationales that explain how and why these recommendations were developed nor does it contain the evidence supporting these recommendations. All readers of this summary are strongly urged to consult the full guideline and evidence report for this information. We are confident that those who read the full guideline and evidence report will also see that the recommendations were developed using systematic evidence-based processes designed to combat bias, enhance transparency, and promote reproducibility. This summary of recommendations is not intended to stand alone. The American Association of Neurological Surgeons and the Congress of Neurological Surgeons have endorsed this guideline.
- Recommendation 1 A course of non-operative treatment is an option in patients diagnosed with carpal tunnel syndrome. Early surgery is an option when there is clinical evidence of median nerve denervation or the patient elects to proceed directly to surgical treatment. (Grade C, Level V)
- Recommendation 2 We suggest another non-operative treatment or surgery when the current treatment fails to resolve the symptoms within 2 weeks to 7 weeks. (Grade B, Level I and II)
- Recommendation 3 We do not have sufficient evidence to provide specific treatment recommendations for carpal tunnel syndrome when found in association with the following conditions: diabetes mellitus, coexistent cervical radiculopathy, hypothyroidism, polyneuropathy, pregnancy, rheumatoid arthritis, and carpal tunnel syndrome in the workplace. (Inconclusive, No evidence found)
- Recommendation 4a Local steroid injection or splinting is suggested when treating patients with carpal tunnel syndrome, before considering surgery. (Grade B, Level I and II)
- Recommendation 4b Oral steroids or ultrasound are options when treating patients with carpal tunnel syndrome. (Grade C, Level II)
- Recommendation 4c We recommend carpal tunnel release as treatment for carpal tunnel syndrome. (Grade A, Level I)
- Recommendation 4d Heat therapy is not among the options that should be used to treat patients with carpal tunnel syndrome. (Grade C, Level II)
- Recommendation 4e The following treatments carry no recommendation for or against their use: activity modifications, acupuncture, cognitive behavioral therapy, cold laser, diuretics, exercise, electric stimulation, fitness, graston instrument, iontophoresis, laser, stretching, massage therapy, magnet therapy, manipulation, medications (including anticonvulsants, antidepressants and NSAIDs), nutritional supplements, phonophoresis, smoking cessation, systemic steroid injection, therapeutic touch, vitamin B6 (pyridoxine), weight reduction, yoga. (Inconclusive, Level II and V)
- Recommendation 5 We recommend surgical treatment of carpal tunnel syndrome by complete division of the flexor retinaculum regardless of the specific surgical technique. (Grade A, Level I and II)
- Recommendation 6 We suggest that surgeons do not routinely use the following procedures when performing carpal tunnel release:skin nerve preservation (Grade B, Level I)epineurotomy (Grade C, Level II)The following procedures carry no recommendation for or against use: flexor retinaculum lengthening, internal neurolysis, tenosynovectomy, ulnar bursa preservation (Inconclusive, Level II and V).
- Recommendation 7 The physician has the option of prescribing preoperative antibiotics for carpal tunnel surgery. (Grade C, Level III)
- Recommendation 8 We suggest that the wrist not be immobilized postoperatively after routine carpal tunnel surgery (Grade B, Level II).We make no recommendation for or against the use of postoperative rehabilitation. (Inconclusive, Level II).
- Recommendation 9 We suggest physicians use one or more of the following instruments when assessing patients' responses to CTS treatment for research:
- Boston Carpal Tunnel Questionnaire (disease-specific)
- DASH – Disabilities of the arm, shoulder, and hand (region-specific; upper limb)
- MHQ – Michigan Hand Outcomes Questionnaire (region-specific; hand/wrist)
- PEM (region-specific; hand)
- SF-12 or SF-36 Short Form Health Survey (generic; physical health component for global health impact) (Grade B, Level I, II, and III)
dissabte, 30 de gener del 2010
Pregunta de MIR 2009 en la pagina de la SECOT
Pregunta del MIR 2009 (la podeu trobar a la pagina de la SECOT)
Un varón de 58 años de edad, trabajador manual, presenta dolor de característicasmecánicas y a veces de reposo en su hombro derecho, de 20 días de evolución que mejora con tratamiento antiinflamatorio no esteroideo. A la exploración, la movilidad de la columna cervical es normal y no dolorosa. El hombro presenta una limitación de la rotación interna y dolor a la elevación del hombro de más de 90º. La radiología simple ofrece un ascenso de la cabeza humeral y signos artrósicos leves y laecografía una bursitis sin rotura del tendón supraespinoso.
¿Cuál de las siguientes actuaciones está CONTRAINDICADA?
1) Solicitar una interconsulta al médico Rehabilitador.
2) Realizar una infiltración con anestésico local y corticoide
en el espacio subacromial.
3) Solicitar una resonancia magnética del hombro.
4) Evitar los excesos de levantamiento de peso.
5) Aconsejar una prótesis de hombro.
Respuesta correcta... 5) Aconsejar una prótesis de hombro .
Comentari
Aquest cas no s'enten, si les articulacions tenen un procés degeneratiu presenten signes de limitació articular , sovint similars en graus, als quadres de conflicte sbcromial pero per concepte mai de la mateixa ETIOLOGIA.
La imatge d'ascens del cap es dona sobretot en les lesions cròniques evolucionades del manegot ( 20 dies ?)i d'altre banda diu el cas que no te cap imatge ECO de ruptura (extrany si te un ascens el cap).
Es per preguntar: te artrosi o no la te ?El concepte artrosis leve no ho aclareix ja que la repercusio capsular (limitació, dolor...) d'aquest proces es dona des de el seu inici en aquesta i en totes les articulacionsi per aquest motiu es cot confondre amb una tendinopatia.El meu consell i es nivell de evidencia diagnòstica V, que li quedi clar a qui ha fet la pregunta.
1) Solicitar una interconsulta al médico Rehabilitador. Per mi no es correcte. El tractament de la artrosi de espatlla te poca resposta al tractament fisic. Ni hablar de fer exercicis us podeu imaginar si tractesim la artrosi de genoll indicant que fessin bicicleta estàtica...Per llógica tindriem ++ dolor.
2) Realizar una infiltración con anestésico local y corticoide en el espacio subacromial.Infiltrarieu la bursa prepatelar ó la regio parameniscal per tractar una artrosi degenoll infiltrarieu la regio periarticular del maluc? Pues eso, si te una artrosis de espatlla tampoc indiqueu MAI com a tractament una infiltracio.
3) Solicitar una resonancia magnética del hombro.Si fem cas de la ECO, no te sentit si no es per planificar una INTERVENCIO DE ARTROPLASIA ( per tal de valorar si s'ha de fer una artroplastia de tipus anatòmic ó invertida)
4) Evitar los excesos de levantamiento de peso.Si , pel mateix motiu que la resposta 2
5) Aconsejar una prótesis de hombro.Per que no? No indiquem una artroplastia en els procesos degeneratius del genoll? Esperem mes? O pot ser podem fer algun tipus de artroplastia de recobriment que millori dolor i limitacio (la bibliografia ens diu que son molt similar els resultats de les hemi als de les totals, tot i sent aquestes ultimes superiors)
Respuesta correcta... 1 y 2 ) Comentarlo al Rehabilitador y ponerle una infiltracion... a una artrosis.
libro del residente electrónico
El Dr Balaguer ens ha enviat el "libro del residente electrónico"
Instrucciones:
*Sólo funciona con Office 2003, necesitais Access 2003 y Excel 2003. Por ahora no funciona con Open Office ni con Office 2007.
1- Descomprimir el archivo .zip que os he mandado, os debería quedar una carpeta con 5 archivos: "logo"; "mef"; "MEFBD"; "MEFBDAct"; "MEFPr".
2- El archivo que tendreis que utilizar es "MEFpr" le dais doble click y os pedira usuario y contraseña, a cada uno de vosotros os mandaré un mail con sus datos de acceso, ok? Podeis cambiar la contraseña si quereis más adelante.
3- Una vez dentro del programa vereis que hay dos menús en la parte superior "Gestión de Actividad" e "Informes"
4- Para introducir datos nuevos, por ejemplo "actividad quirúrgica" seguís la ruta: 1- gestión de actividad, 2- c. Actividad quirúrgica. Os aparecerá una pantalla con dos iconos abajo, clickamos en "nuevo registro".
Aparecerá una nueva pantalla con campos en blanco para introducir datos. Vais rellenando hasta llegar a "procedimiento". Aquí hay tres maneras de introducir el procedimiento:
a) Buscando en el mega listado que os aparecerá dandole al menú desplegable de la derecha.
b) Filtrando por ICD9 (código internacional de enfermedades 9) que os aparece en las hojas quirúrgicas del tauli.
c) filtrando por descripción.
Luego elegís la complejidad o lo dejais en blanco (por defecto 0) y si quereis escribir alguna observación.
Podeis añadir un procedimiento en el mismo paciente simplemente rellenando los campos que aparecen debajo de "observaciones"
Luego le dais a "Salir" y ya estará creada la entrada. y así hasta que tengais rellenada toda la actividad del 2009 jejeje
El procedimiento es similar para "actividad asistencial" (que básicamente es un contador de horas, CCEE, planta, guardias, etc.) y "Actividad científica" en el que os da bastantes campos para rellenar pero solo rellenad el que os interes (según sea publicación , póster, revista, etc)
Informes:
Una vez tengais rellenados los campos anteriores, podeis obtener listados en excel o word para trabajar con ellos o simplemente imprimirlos, ok? Le dais a "Informes" y os aprecerán 3 apartados: "Actividad científica", "actividad quirúrgica" y "actividad residente". (actividad asistencial tiene un icono "excel en la misma pantalla abajo y os crea una hoja de datos con las horas, etc, ok?)
La última es un compendio de toda la actividad de un residente en unas fechas concretas y los otros dejan acotar un poco más (seguimos trabajando en informes actualmente con el informático).
Una vez le deis a crear informes os aparecerá una pantalla nueva con el listado que habeis creado y arriba os aparecerán unos botones con el símbolo de Excel, word e imprimir.
A partir de aqui os toca a vosotros jugar con el programa, cuanto más lo useis mejor, así me comentais cualquier duda/problema (que no esté explicada en este tocho de mail) y/o cosas que falten, si faltan procedimientos sólo teneis que pasarme el código ICD 9 y la descripción y lo introducimos."...........
Instrucciones:
*Sólo funciona con Office 2003, necesitais Access 2003 y Excel 2003. Por ahora no funciona con Open Office ni con Office 2007.
1- Descomprimir el archivo .zip que os he mandado, os debería quedar una carpeta con 5 archivos: "logo"; "mef"; "MEFBD"; "MEFBDAct"; "MEFPr".
2- El archivo que tendreis que utilizar es "MEFpr" le dais doble click y os pedira usuario y contraseña, a cada uno de vosotros os mandaré un mail con sus datos de acceso, ok? Podeis cambiar la contraseña si quereis más adelante.
3- Una vez dentro del programa vereis que hay dos menús en la parte superior "Gestión de Actividad" e "Informes"
4- Para introducir datos nuevos, por ejemplo "actividad quirúrgica" seguís la ruta: 1- gestión de actividad, 2- c. Actividad quirúrgica. Os aparecerá una pantalla con dos iconos abajo, clickamos en "nuevo registro".
Aparecerá una nueva pantalla con campos en blanco para introducir datos. Vais rellenando hasta llegar a "procedimiento". Aquí hay tres maneras de introducir el procedimiento:
a) Buscando en el mega listado que os aparecerá dandole al menú desplegable de la derecha.
b) Filtrando por ICD9 (código internacional de enfermedades 9) que os aparece en las hojas quirúrgicas del tauli.
c) filtrando por descripción.
Luego elegís la complejidad o lo dejais en blanco (por defecto 0) y si quereis escribir alguna observación.
Podeis añadir un procedimiento en el mismo paciente simplemente rellenando los campos que aparecen debajo de "observaciones"
Luego le dais a "Salir" y ya estará creada la entrada. y así hasta que tengais rellenada toda la actividad del 2009 jejeje
El procedimiento es similar para "actividad asistencial" (que básicamente es un contador de horas, CCEE, planta, guardias, etc.) y "Actividad científica" en el que os da bastantes campos para rellenar pero solo rellenad el que os interes (según sea publicación , póster, revista, etc)
Informes:
Una vez tengais rellenados los campos anteriores, podeis obtener listados en excel o word para trabajar con ellos o simplemente imprimirlos, ok? Le dais a "Informes" y os aprecerán 3 apartados: "Actividad científica", "actividad quirúrgica" y "actividad residente". (actividad asistencial tiene un icono "excel en la misma pantalla abajo y os crea una hoja de datos con las horas, etc, ok?)
La última es un compendio de toda la actividad de un residente en unas fechas concretas y los otros dejan acotar un poco más (seguimos trabajando en informes actualmente con el informático).
Una vez le deis a crear informes os aparecerá una pantalla nueva con el listado que habeis creado y arriba os aparecerán unos botones con el símbolo de Excel, word e imprimir.
A partir de aqui os toca a vosotros jugar con el programa, cuanto más lo useis mejor, así me comentais cualquier duda/problema (que no esté explicada en este tocho de mail) y/o cosas que falten, si faltan procedimientos sólo teneis que pasarme el código ICD 9 y la descripción y lo introducimos."...........
Cal que comentem els problemes de funcionament per acabar de posar-lo apunt.
diumenge, 24 de gener del 2010
Error dirección correo electrónico cursos AO
En relación a los cursos AO, erré al comunicaros la dirección de correo electrónico de la persona de contacto. Aunque he hecho la corrección en el post original, prefiero proporcionarla nuevamente:
Altimiras.Alicia@synthes.com
Disculpadme.
Altimiras.Alicia@synthes.com
Disculpadme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)